.png)
Darrera actualització: Setembre 2026
En aquest article trobaràs les dues fórmules de la ràtio d'endeutament i per què no són intercanviables, els rangs de referència segons l'etapa de la teva startup, com tractar comptablement els préstecs ENISA i CDTI, i un criteri clar, basat en Unit Economics, per saber quan assumir més deute té sentit i quan no.
La ràtio d'endeutament mesura la proporció entre el deute que té una empresa i els seus recursos propis o els seus actius totals. És una de les mètriques financeres més consultades per fundadors, analistes i directors financers, però també una de les més mal interpretades: un número sense context no decideix res; el que decideix és saber quin tipus de deute compon aquest número, en quina fase està la startup i què generen els seus unit economics per suportar-la. Si vols repassar primer com encaixa aquesta ràtio dins del balanç complet, pots consultar la nostra guia sobre el balanç de situació d'una empresa.
Què és la ràtio d'endeutament i per què hi ha dues fórmules que no es poden barrejar?
Circulen infografies que presenten una única fórmula com si fos l'única que existeix. El problema és que hi ha dues variants habituals de la ràtio d'endeutament i els seus resultats no són comparables entre si:
- Passiu Total ÷ Patrimoni Net: mesura quantes vegades el deute supera els fons propis. Pot superar 1 amb facilitat i el seu rang no està acotat.
- Passiu Total ÷ Actiu Total: ofereix un rang entre 0 i 1, més intuïtiu, i és la variant que utilitzen amb més freqüència els analistes de riscos bancaris a Espanya i els models de scoring d'entitats com l' ICO en les seves línies de finançament.
Si calcules la teva ràtio amb la primera fórmula i després la compares amb el benchmark d'un banc que fa servir la segona, el resultat no és comparable: confirma sempre quin denominador va fer servir la font abans de contrastar la teva dada amb qualsevol referència externa.
Quins són els llindars de la ràtio d'endeutament per a una startup espanyola?
No existeixen llindars universals, i qualsevol guia de semàfors de colors que et digui el contrari simplifica massa. Això no vol dir operar sense referències: a Intelectium, amb +450 startups i pimes acompanyades i més de 400M€ canalitzats en processos de finançament, treballem amb rangs orientatius (criteri intern, no un estàndard regulat) diferenciats per etapa, calculats sobre Passiu Total ÷ Actiu Total:
- Pre-seed / Seed: ràtio objectiu del 20-35%. Per sobre del 40% amb deute bancari tradicional abans de tenir product-market fit, encenem el senyal d'alarma.
- Sèrie A / Growth: ràtio objectiu del 40-60%. Acceptable fins al 70% si el Debt Service Coverage Ratio (DSCR) supera 3x, és a dir, si els ingressos recurrents cobreixen tres vegades les quotes de deute.
- Scale-up (Sèrie B+): ràtio objectiu del 50-70%. El límit operatiu aquí no és la ràtio en si, sinó la cobertura d'interessos: si l'EBIT cau per sota de 2x les despeses financeres, el marge de maniobra desapareix.
*Nota de coherència:* aquests rangs no contradiuen el llindar del 10-30% que citem a la nostra guia sobre com avalua ENISA la teva companyia: aquest percentatge mesura una fórmula diferent (Deute Financer Brut ÷ Fons Totals, específica de l'algorisme de ràting d'ENISA), no la ràtio d'endeutament general que tractem aquí.
La ràtio tolerable puja a mesura que la startup madura i consolida ingressos predictibles. Una startup SaaS B2B amb ARR estable i churn per sota del 5% pot operar en rangs del 70-80% sense que això sigui un senyal de perill. Un marketplace en validació amb ingressos variables no hauria de passar del 30%.
Com calcular la ràtio d'endeutament pas a pas?
- Obre el balanç de situació de la teva empresa, el més recent.
- Suma totes les partides de passiu: corrent (deutes a menys d'un any) i no corrent (deutes a més d'un any).
- Decideix quina fórmula faràs servir i sigues consistent: Passiu Total ÷ Actiu Total per comparar amb benchmarks bancaris; Passiu Total ÷ Patrimoni Net per mesurar la dependència relativa respecte als fons propis.
- Calcula la ràtio i anota-la al costat de la data del balanç. Una ràtio sense data és una foto sense hora: no saps si captura el pic d'una campanya o la situació estructural.
- Compara el resultat amb el rang de la teva etapa, no amb un llindar genèric.
Un apunt que canvia moltes anàlisis: a Espanya, els préstecs participatius d'ENISA o del CDTI es comptabilitzen com a passiu en el Pla General Comptable. Això infla la ràtio d'endeutament sobre el paper. Tanmateix, molts inversors institucionals els tracten funcionalment com a quasi-equity: tenen interès referenciat als resultats de l'empresa i no tenen garanties reals. Si el teu balanç inclou finançament ENISA i la teva ràtio supera el 0,60, abans de preocupar-te, desglossa la composició d'aquest deute i presenta-la així a qualsevol interlocutor financer.
Com millorar la ràtio d'endeutament sense destruir valor en el procés?
Es llegeix sovint que "incorporar nous socis" o "ampliar capital" són palanques equivalents per reforçar el patrimoni net i baixar la ràtio. Al balanç, sí. En la pràctica d'una startup espanyola, cada palanca té un cost diferent que aquest balanç no reflecteix.
Una ampliació de capital té efectes immediats sobre la dilució dels fundadors, sobre la valoració de referència per a la següent ronda i sobre el tractament fiscal de les stock options de tot l'equip. "Renegociar el deute allargant terminis" tampoc és una conversa de baixa fricció: en el context bancari espanyol, una renegociació activa la revisió de l'expedient de risc del client, pot exigir noves garanties i té implicacions en el CIRBE.
Aquestes són les estratègies que apliquem a Intelectium:
- Refinançament intel·ligent: substituir deute car (>7%) per instruments ENISA o CDTI a tipus més competitius i amb períodes de carència de diversos anys. En un cas de refinançament de 300.000 € de deute bancari al 8% amb ENISA al 3,75%, l'empresa va alliberar 36.000 € anuals de caixa sense tocar la seva cap table.
- Combinació debt + equity: en una Sèrie A, estructurar el 70% com a equity i el 30% com a venture debt redueix la dilució dels fundadors mantenint el mateix capital disponible per créixer.
- Optimització de working capital: reduir els dies de cobrament de 60 a 30 millora la posició de caixa sense afegir ni un euro de deute nou.
- Conversió de deute en equity: només en situacions crítiques, quan l'alternativa és un concurs de creditors: és una sortida d'emergència, no una palanca de millora de ràtio.
Quan endeutar-se i quan no, utilitzant els Unit Economics com a àrbitre?
El marc dels Unit Economics (LTV/CAC i CAC Payback Period) és el mecanisme més directe per decidir si la teva ràtio d'endeutament pot permetre's pujar. Si el teu Payback Period és inferior a 12 mesos, l'startup pot assumir deute controlat. Si supera els 18 mesos, afegir deute agreuja el problema perquè els fluxos de caixa no arribaran a temps per cobrir les obligacions.
Una startup SaaS amb 1 M€ d'ARR, churn del 3% i tres SDRs que vol contractar per 150.000 € anuals: amb venture debt al 5%, el cost financer anual és de 7.500 €, i la projecció d'ARR addicional en l'any 1 supera els 400.000 €.
Els criteris que apliquem per decidir:
Senyals que sí que pots endeutar-te:
- ARR predictible per sobre dels 500.000 € o flux de caixa operatiu positiu.
- ROI mesurable amb un payback inferior a 18 mesos.
- Tipus competitius, per sota del 6%, o fiscalment deduïbles.
- Tres escenaris de caixa projectats i, en el pessimista, capacitat de pagar el deute durant 12 mesos.
Senyals que no hauries de fer-ho:
- Burn rate mensual superior a 50.000 € sense ingressos recurrents que el recolzin.
- Ràtio ja per sobre del 50% en fase pre-revenue.
- Deute destinat a despeses sense ROI mesurable.
Un ràtio del 30% amb deute bancari car en fase pre-revenue pot ser més arriscat que un 60% amb ENISA i venture debt en growth stage amb ARR estable: importa més el tipus de deute i el moment que la xifra aïllada.
Preguntes freqüents
Quin ràtio d'endeutament és bo per a una startup en fase seed?
Entre el 20% i el 35% utilitzant Passiu Total ÷ Actiu Total, amb fonts com ENISA, ICO o préstecs participatius.
Els préstecs ENISA perjudiquen el ràtio d'endeutament?
Comptablement sí. En la pràctica inversora, molts fons els tracten com a quasi-equity.
Quina de les dues fórmules he d'utilitzar?
Per a bancs i ICO, Passiu Total ÷ Actiu Total. Per mesurar internament la dependència de finançament extern, Passiu Total ÷ Patrimoni Net. L'imprescindible és no barrejar els resultats d'una i altra.
Ampliar capital sempre millora el ràtio d'endeutament?
En el balanç, sí. Però té un cost que el número no reflecteix.
Quins altres ràtios he de monitorar?
El DSCR (cobertura de quotes de deute) i la cobertura d'interessos (EBIT ÷ despeses financeres).
Tens el ràtio sota control però no saps si els teus unit economics justifiquen el següent tram de deute? A Intelectium treballem amb startups en aquesta decisió dins del nostre servei de CFO Extern. Parla amb l'equip →.
