Entendre com s'estructuren els diferents TRL i com es relacionen amb els diferents instruments públics de suport és fonamental per a qualsevol startup, scaleup, centre tecnològic o corporació innovadora que aspiri a recaptar fons per a la seva R+D+i.
Què són els TRL?
L'escala TRL va ser desenvolupada inicialment per la NASA i ha estat adoptada per la Comissió Europea com a eina estandarditzada per classificar el nivell de maduresa d'una tecnologia, des de la recerca bàsica fins al desplegament comercial. Es compon de nou nivells (TRL 1 a TRL 9), i cadascuna representa una etapa específica en el cicle de vida del desenvolupament tecnològic.
- TRL 1—3: Investigació fonamental i prova de concepte (laboratori, simulació).
- TRL 4—6: Validació de tecnologia en entorns controlats i operatius (prototips funcionals, pilots).
- TRL 7—9: Demostració i explotació industrial (pre-comercial i plena comercialització).
Aprofundiment en els nivells de maduresa tecnològica (TRL)
TRL 1 — Observació dels principis bàsics
Què és TRL 1:
És el nivell més primerenc de maduresa. Aquí, s'identifiquen els principis científics i tecnològics bàsics que poden conduir a una nova tecnologia. Es tracta d'un treball purament teòric o conceptual basat en la literatura científica o en anàlisis experimentals preliminars.
Què no és TRL 1:
No implica cap prototip, experiment concret o prova de laboratori. No hi ha evidència pràctica, només hipòtesis o formulacions científiques que encara no han estat provades.
TRL 2 — Formulació del concepte tecnològic
Què és TRL 2:
En aquesta fase es desenvolupen aplicacions tecnològiques o conceptes derivats dels principis identificats en el TRL 1. Les característiques i funcionalitats desitjades s'estan començant a definir, amb alguns estudis preliminars o simulacions senzilles.
Què no és TRL 2:
Encara no hi ha validació experimental ni proves de laboratori. Tampoc no s'ha desenvolupat cap prototip tangible o demostrador.
TRL 3 — Prova analítica i experimental de concepte
Què és TRL 3:
Es realitzen els primers experiments de laboratori o simulacions avançades per validar la viabilitat tècnica del concepte. Això pot incloure proves de components aïllats o models d'escala.
Què no és TRL 3:
Encara no està disponible un prototip integrat, ni s'ha provat la tecnologia en un entorn real o representatiu.
TRL 4 — Validació tecnològica al laboratori
Què és TRL 4:
Es desenvolupa i prova un prototip tecnològic o sistema bàsic en un entorn controlat de laboratori. Aquí, s'integren components i es validen les seves funcions bàsiques en condicions simulades.
Què no és TRL 4:
El prototip no ha estat provat fora del laboratori ni en un entorn operatiu o entorn representatiu de l'ús real.
TRL 5 — Validació en un entorn rellevant
Què és TRL 5:
El prototip o sistema es prova en un entorn rellevant o simulat que representa condicions reals de funcionament (per exemple, en un banc de proves o entorn semiindustrial).
Què no és TRL 5:
No és una demostració en condicions reals de funcionament ni una prova de camp, només una simulació o entorn controlat amb paràmetres realistes.
TRL 6 — Demostració del prototip en un entorn rellevant
Què és TRL 6:
Es demostra un prototip complet o model representatiu en un entorn real o molt proper a la realitat operativa. Per exemple, un pilot funcional que realitza les tasques esperades en condicions reals o properes.
Què no és TRL 6:
Encara no és una producció o implantació industrial, ni tampoc un producte final llest per a la seva comercialització.
TRL 7 — Demostració del sistema en un entorn operatiu real
Què és TRL 7:
El sistema o tecnologia es prova en un entorn operatiu real. Això implica la validació en el camp o en condicions d'ús final, amb el prototip funcionant com a producte comercial.
Què no és TRL 7:
No és una producció en sèrie ni un producte llançat al mercat, només proves finals i ajustaments.
TRL 8 — Sistema complet i qualificat
Què és TRL 8:
La tecnologia està desenvolupada, completada i certificada per al seu ús. S'han realitzat totes les proves necessàries, està homologat i llest per a la producció comercial.
Què no és TRL 8:
No és només un prototip o un sistema pilot; ja implica la preparació per a la fabricació a escala i el llançament.
TRL 9 - Sistema provat en funcionament real
Què és TRL 9:
La tecnologia està totalment implementada, operant de manera fiable en el seu entorn real i sent utilitzada amb èxit comercialment.
Què no és TRL 9:
No és només un producte desenvolupat o certificat, sinó que es troba en explotació comercial real i contínua.
Aquesta classificació permet a les agències finançadores avaluar Risc tecnològic i determinar Quins instruments financers són més adequats per a cada fase.
Quant de temps triga a progressar entre els nivells de TRL?
Una de les preguntes més freqüents, i menys documentades, en el desenvolupament tecnològic és Quant de temps es triga a passar d'un TRL a un altre. La resposta, evidentment, depèn de múltiples factors: la complexitat de la tecnologia, la disponibilitat de finançament, la capacitat tècnica dels equips, l'existència d'infraestructures de validació, i les condicions del mercat.
No obstant això, és possible proporcionar una estimació general que serveixi d'orientació per a startups tecnològiques i pimes:
Aquests rangs es poden ampliar o escurçar en funció del tipus de tecnologia (per exemple, software vs. hardware), la regulació aplicable (biotech, medtech, energy...), o la possibilitat de realitzar proves en entorns reals. A més, alguns projectes poden avançar més ràpidament si s'aprofiten sobre resultats anteriors, mentre que altres es veuen frenats per una manca d'accés a infraestructures o talent especialitzat.
Important: Les agències finançadores tenen en compte aquests terminis a l'hora d'avaluar la viabilitat d'un projecte. És clau no sobredimensionar l'evolució tecnològica en un curt període de temps, ja que això pot comportar escepticisme o rebuig en l'avaluació.
Per què són rellevants els TRL en el finançament públic?
Molts programes públics, especialment els europeus (com Horizon Europe, EIC Accelerator o Eurostars), així com programes nacionals (CDTI, ENISA, PERTES, etc.), exigir a les empreses que indiquin el TRL inicial i final dels seus projectes. Aquesta informació ens permet determinar si:
- El projecte és elegible.
- L'instrument financer és el correcte (subvenció, préstec, patrimoni).
- Es pot justificar l'ús de fons públics Depenent del risc i l'aplicabilitat tecnològica.
Per exemple, un projecte que comenci amb TRL 2 i arribi a TRL 4 és poc probable que tingui un impacte a curt termini en el mercat, i per tant, serà més elegible per a beques d'investigació no reemborsables. D'altra banda, un desenvolupament que va del TRL 6 al 8 pot optar a programes més orientats a validació pre-comercial, com el Accelerador EIC o determinades línies de la CDTI PID o Missions.
Com afecten les TRL a les startups tecnològiques?
Per a les startups tecnològiques profundes o basades en el coneixement, com les spin-offs universitàries, identificar i comunicar amb precisió el TRL de la seva tecnologia és essencial per accedir a finançament públic i privat. Aquestes startups tendeixen a iniciar el seu desenvolupament en nivells baixos de maduresa tecnològica, típicament en TRL 2 o TRL 3, on la tecnologia es troba en fase de concepte o validació inicial al laboratori.
En aquestes primeres etapes, les opcions de finançament més adequades solen ser subvencions públiques destinades a la R+D primerenca, com ara programes Neotec, Torres Quévedo o Prova de concepte d'ERC. També poden beneficiar-se de programes de transferència tecnològica gestionats per universitats o centres tecnològics, que faciliten la validació i el desenvolupament inicial del projecte.
Una idea errònia comuna en aquesta àrea és la sobreestimació del TRL real per intentar complir amb els requisits d'una convocatòria de subvencions. Això no només posa en perill l'elegibilitat del projecte, sinó que també pot provocar dificultats durant l'execució i la justificació davant les administracions públiques, afectant la reputació i confiança de la startup.
Per evitar aquests problemes, les startups han d'implementar un rigorós procés d'avaluació interna per identificar el seu TRL actual i esperat després del desenvolupament proposat. Això es pot aconseguir mitjançant:
- Cartografia detallada d'activitats i resultats tècnics, comparant-les amb els criteris formals de cada nivell TRL.
- Consultes amb experts tècnics i validadors externs Ajuden a la maduresa tecnològica objectiva.
- Revisió de documentació tècnica, prototips i resultats experimentals justificar el nivell assignat.
- Definició clara de fites i lliurables vinculats a la transició entre nivells de TRL, per demostrar el progrés tecnològic previst durant el projecte.
Aquesta avaluació realista permet a la startup seleccionar convocatòries i fonts de finançament d'acord amb el seu grau de maduresa, optimitzant les possibilitats d'èxit i assegurant un desenvolupament sostenible alineat amb els objectius del projecte.
Com utilitzar TRL estratègicament
Més enllà de la seva funció com a eina tècnica de classificació, els TRL s'han d'entendre com un Guia estratègica per a la presa de decisions en projectes tecnològics. Les startups, els scaleups i les empreses innovadores que dominen aquesta lògica tenen un avantatge significatiu a l'hora de planifiqueu el vostre creixement, dissenyeu el vostre finançament i estructureu la vostra comunicació amb les parts interessades.
Un dels principals usos estratègics de les TRL és la cartografia de fases tecnològiques, que permet construir un full de ruta clar que connecti l'estat actual del desenvolupament amb els objectius finals d'explotació comercial. Aquest full de ruta pot, i hauria d'estar directament vinculat a les necessitats de finançament, al calendari de desenvolupament, a les fites tècniques i a les validacions previstes.
A més, els TRL permeten alinear el tipus d'ajuts públics amb el risc inherent al desenvolupament tecnològic. Això facilita la identificació de convocatòries adequades en cada fase: des del finançament de recerca per a nivells baixos (TRL 1—3), fins a instruments d'escalat i comercialització (TRL 7—9). No es tracta només d'optar per més ajudes, sinó de sol·licitar l'ajuda adequada en el moment adequat, que augmenta tant l'elegibilitat com la taxa d'èxit.
Un altre valor clau d'aquesta eina és la seva utilitat per justificar la necessitat de finançament extern contra entitats públiques o inversors privats. La claredat amb què es defineix l'evolució entre nivells de TRL serveix per demostrar la viabilitat tècnica del projecte, així com el retorn esperat (tecnològic, social o econòmic) per part dels finançadors.
Finalment, la planificació basada en TRL facilita la construcció d'un discurs coherent als inversors i organismes avaluadors. En el context actual, on cada vegada hi ha més processos de diligència deguda inclouen la revisió de l'estat tecnològic real del projecte, la transparència sobre el TRL inicial i l'objectiu final s'ha convertit en un signe de maduresa i professionalitat.
Conclusió
Els TRL no són només una escala tècnica: són una eina de gestió transversal, planificació i finançament per a qualsevol empresa tecnològica. Utilitzar-los correctament permet millorar l'eficiència del desenvolupament, maximitzar l'impacte de les ajudes públiques i enfortir la posició de la startup amb inversors, administracions i socis industrials.
En un ecosistema cada vegada més competitiu i regulat, entendre i aplicar correctament els TRL pot marcar la diferència entre un projecte bancable i un descartat. A Intelectium, acompanyem startups i empreses en aquest procés, ajudant-les a defineix amb precisió el teu estat tecnològic, dissenya fulls de ruta sòlids i alinea la teva estratègia de finançament amb les teves necessitats reals de desenvolupament.
