
En aquest article, aprofundim en com estructurar un actiu intel·ligent, evitar errors freqüents i anticipar-nos als efectes de futures rondes d'inversió. Perquè sí: recuperar capital és només la meitat del Camí.
Segons la nostra experiència amb startups a Les Seves Rondes, els que són realment crítics no són els noms d'aconseguir inversió, sinó preservar el control i mantenir incentius suficients Perquè l'equip fundador continua liderant el projecte amb visió i energia durant tot el trajecte. Una taula de topalls mal gestionada perquè dificulta la presa de decisions clares o finals o per alienar inversors estratègics en fases futures.
Què és una Taula de Cap i per què importa des del primer dia?
Una Taula de Cap (abreujat per “Taula de capitalització”) és un document que reflecteix la distribució del capital d'una societat entre tots els seus accionistes. Això incloïa fundadors, inversors, empleats amb opcions d'accions, business angels i totes les altres parts interessades amb participació accionarial.
Anem a encarar que al principi he pogut sembrar un senzill Excel amb noms i percentatges, en realitat És un instrument estratègic. Per a què? Perquè reflecteix l'equilibri de poder en l'empresa i és un dels primers elements que analitzen els inversors a l'hora d'estudiar una oportunitat d'inversió. Una taula desordenada de barrets, amb massa accionistes minoritaris, cofundadors amb parts desiguals sens explicació o opcions d'acció sentit reservades a talent clau, Normalment es tracta d'un senyal d'alarma.
A més, cal destacar que la taula de cintes és dinàmica. Canvi amb cada ronda d'inversió, amb cada augment de capital, i amb cada addició de talent amb equitat. Per tant, és crucial entendre des del principi com evolucionar i prendre decisions que permetin mantenir el control, atreure talent i recaptar capital amb sostenibilitat.
Vesting, el conjunt d'opcions i altres mecanismes clau per protegir la renda variable
Un dels errors més comuns en les etapes inicials és no establir adequadament els mecanismes de Vesting Però els fundadors i els empleats ho tenen clar. El vesting és un acord mitjançant el qual les accions o participacions s'adjudiquen progressivament en el temps, normalment condicionades a la permanència activa en el projecte. L'esquema més comú és un Vesteix als 4 anys amb un Cliff d'1 anys, el que significa que si un fundador o empleat anticipat surt abans de completar el primer any, no tindrà dret a cap participació.
Aquest tipus de mecanisme és fonamental per evitar situacions problemàtiques en fases futures. Si un cofundador se'n va poc després i manté vinculat el 20-30% del capital sense romandre a l'empresa, no només genera tensions internes, sinó que també es converteix en senyal d'alarma per als futurs inversors. Una taula d'aixetes amb accionistes inactius penalitza la credibilitat i l'atractiu del projecte.
Un altre punt crític és la creació d'un Pool d'opcions d'accions en fases inicials. Aquests fons (normalment entre 10% o 15% del capital) es reserva per incentivar els empleats clau a través d'opcions d'acció. El seu principal avantatge es que permet fer amb equitat sens haver de cobrir noves rondes ni de diluir-se innecessariament. No planificar-ho amb antelació pot resultar car: si no has definit una ronda, és habitual que els inversors exigeixin una creació seriosa post-inversió, donant la comprensió que la dilució recaurà íntegrament sobre els socis existents.
A més, és recomanable incorporar determinades clàusules que, tot i que sonen legals, tenen un fort impacte estratègic en l'estructura accionarial:
- Clàusula anti-dilució: protegir els inversors davant futures rondes a valoracions més baixes (round down), assegurant que mantenen el seu percentatge o reben accions addicionals.
- Rubor: permet que, si una majoria acordada decideix vendre l'empresa, els socis restants estiguin obligats a acompanyar l'operació.
- Tag Along: on els accionistes minoritaris de la dreta s'uniran a una venda si els accionistes majoritaris decideixen vendre les seves set accions.
Disposar d'aquests mecanismes no només protegeix la posició dels fundadors, sinó que també proporciona serietat, previsió i professionalitat als inversors. Una taula d'aixetes ben estructurada reflecteix que l'equip de promoció pensa a llarg termini i està preparat per liderar una empresa escalable.
Com evoluciona la nova taula de torres en diferents etapes del finançament
Imagineu-vos una startup amb dos fundadors que comencen amb un 50% cadascun. Tot i que aquest enfocament és una pràctica bastant habitual, no es recomana establir una distribució exactament igual (50/50). Aquest tipus d'estructures poden crear blocs en la premsa de decisions clau, especialment si no s'han definit mecanismes de tie-breaking o drets especials per a cap dels socis. Si es tracta de mantenir una situació equitativa entre fundadors, el millor seria optar per un repartiment com el 51/49, que ens permet mantenir l'alineació però evitar caimans corporatius que podrien plantejar com a base per a la governança del projecte.
Dit això, per facilitar els càlculs i l'exemple pràctic, partint d'un escenari 50/50, sens haver incorporat s'enfronta a un pool d'opcions o instruments financers no dilutius amb ajudes públiques o préstecs tous.
Situació inicial:
- Fundador A: 50%
- Fundador B: 50%
Ronda abans de la clau:
Es recapten 200.000€ a canvi del 15%
- Fundador A: 42.5%
- Fundador B: 42.5%
- Inversors pre-seed: 15%
Ronda de claus:
Es recapten 600.000€ a canvi del 20%
- Fundador A: 34%
- Fundador B: 34%
- Inversors pre-seed: 12%
- Inversors clau: 20%
Sèrie A:
Es recapten 2.000.000€ a canvi del 25%
- Fundador A: 25,5%
- Fundador B: 25,5%
- Pre-treball: 9%
- Mà laboral: 15%
- Sèrie A: 25%
En aquest escenari, els fundadors combinats controlen el 51% després de tres rondes. Però si, arribats a aquest punt, els inversors exigeixen crear un pool del 10% (alguna cosa comú si t'enfrontes no existeix), els fundadors volen crear un pool combinat del 45%, que comença a ser un punt de fricció per a propòsits més avançats.
Ara imagineu que un dels fundadors deixa l'empresa després de la ronda Seed per investigar. El seu 25% inactiu és una bomba de temps per a la taula de gorres. Tot Això Es Pot Evitar Amb Planificació i transparència des de l'inici.
Una taula d'aixetes saludable Convocar i prevenir aquests escenaris, reservar espai per a un pool raonable d'opcions d'accions (10-15%) i, si és possible, combinar la renda variable amb instruments no dilutius (com préstecs o subvencions) per preservar el control. Els inversors també tornen a veure fundadors motivats. Si veuen que vostè ha diluït Massa Aviat, pot ser que ho considerin un risc.
Com minimitzar la dilució i saturar el seu creixement
Minimitzar la dilució no significa evitar els inversors, però Negociar sàvies, diversificar les fonts de finançament i construir tracció per a cada ronda. A continuació, es mostren algunes estratègies clau:
- Aixequeu només el que calgui per arribar a la propera Fita Rellevant. Molts fundadors sobreestimen la severa necessitat de capital en una fase inicial, obligant-los a renunciar a més equitat del necessari. És millor puntuar una ronda més petita i demostrar tracció que diluir molt sens validació de mercat.
- Avaluar instruments alternatius amb ENISA o CDTI, que possibiliten la captació de capital sense renunciar a la renda variable. Intelectium recomana aprofitar les oportunitats de finançament que ofereixen les entitats públiques en l'àmbit nacional i autonòmic per aprofitar la ronda del finançament privat i reduir el capital extern necessari.
- Anticipar Els Necessitats Futurs d'Equitat i dissenyar un pla de dilució. Utilitzeu simulacions per veure com seria la taula d'aixetes en 1, 2 o 3 rondes més. Es manté com a mínim un 20-25% com el fundador quan va arribar a la Sèrie A? Si no és això, reajustar l'estratègia.
L'objectiu és tenir una estratègia de creixement sostenible, per arribar a una Sèrie A amb fundadors no motivats o una estructura captable que bloquegi futures rondes.
Conclusió: la taula de portada és la vostra carta de presentació (i el vostre pla de futur)
L'estructura de capital d'una startup no és només un document administratiu: és un reflex directe de com s'ha construït el projecte, com es prenen les decisions i la visió dels seus fundadors a llarg termini. En un procés d'inversió, la taula de topalls és un dels primers elements que els inversors revisen. Si està mal estructurat, degut a una dilució excessiva del priming, la manca d'inversió, la manca d'incentius per talent clau o la desalineació entre els socis, pot bloquejar una ronda d'extrems i tot si el producte i el mercat són prometedors.
Una taula d'aixetes mal mantinguda també té conseqüències internes: pot generar conflictes entre fundadors, desanimar l'equip i dificultar la contractació de perfils estratègics. Al contrari, una taula de cintes ben dissenyada permet un progrés clar, protegeix la motivació dels fundadors i transmet confiança a totes les parts interessades implicades en el creixement de l'empresa.
No obstant això, és imprescindible que els equips fundadors:
- Pla per endavant les fites de finalització i com afectaran a la distribució d'accions.
- Simular escenaris de dilució per comprendre l'impacte de cada ronda.
- Revisar periòdicament l'estructura a mesura que evolucionen les necessitats empresarials.
- Jo, sobretot, busco assessorament d'experts en finances i estructura corporativa.
Tenir cura de la taula de l'aixeta no és una tasca opcional ni secundària: és una peça estratègica clau per construir una empresa ambiciosa, escalable i atractiva. Perquè recapturar nomès capital forma part del viatge: mantenir el control, mantenir-se motivat i atraure el millor talent és el que marca la diferència a llarg termini.
Vols analitzar la teva taula de barrets o preparar-te per a la teva pròpia ronda?
Intelectium ajuda les startups a estructurar la seva estratègia de finançament, planificar la seva taula de capitals, captar capital privat i aprofitar-lo amb finances públiques (ENISA, CDTI, subvencions regionals).