.png)
Buscar inversió privada és una de les fites més decisives en el viatge d'una startup. Permet accelerar el creixement, professionalitzar l'equip, consolidar la tecnologia i posicionar-se davant dels competidors.
No obstant això, no sempre és el pas correcte o arriba en el moment adequat.
Captar capital extern sense un pla clar o en una etapa massa primerenca pot tenir efectes contraproduents: pèrdua de control, dilució excessiva o fins i tot el bloqueig de futures rondes.
Durant els últims anys, la professionalització de l'ecosistema emprenedor espanyol ha generat un canvi de mentalitat: els fundadors busquen cada vegada més entendre per què i per què recaptar inversió, independentment dels números o la valoració.
En aquest article, explorem quan té sentit buscar inversió privada, com definir la quantitat òptima a recaptar i quins criteris seguir per fer-ho de forma estratègica i sostenible.
La inversió privada com a eina, no com a fi
Un dels errors més comuns en les primeres etapes és considerar la inversió privada com a punt de partida del projecte, més que una eina per accelerar el que ja està funcionant. El finançament d'un inversor, ja sigui un business angel, fons o venture corporatiu, hauria d'arribar quan el model de negoci comenci a validar la seva tracció i el capital addicional permeti multiplicar els resultats, no crear-los des de zero.
Els diners, en aquest context, han de tenir una destinació clara i mesurable: ampliar un producte validat, obrir un nou mercat, escalar un equip comercial o consolidar la base tecnològica. Buscar inversió sense un pla operatiu que tradueixi el capital en fites concretes sovint comporta tensions amb els socis, objectius no assolits i dificultats per justificar noves rondes.
Per tant, abans d'obrir una ronda, és imprescindible identificar quines fites es volen aconseguir amb aquest capital i quines evidències existeixen que la inversió farà possible assolir-les. Si l'objectiu encara és validar el mercat o construir l'MVP, pot tenir més sentit optar pel finançament públic no dilutiu (com ENISA, CDTI o programes regionals) o autofinançar-se a través de les primeres vendes.
Quan té sentit buscar inversió privada?
La resposta depèn de tres factors principals: el grau de validació del model de negoci, l'escalabilitat del producte i la temporització del mercat. En termes pràctics, la captació de capital privat té sentit quan:
- El producte o servei ja està al mercat i té mètriques d'adopció o ingressos inicials.
- S'ha demostrat una Ajust del mercat del producte incipient o almenys un fort Ajust de solució de problemes.
- Hi ha una estratègia clara de creixement que justifica l'ús eficient del capital.
- L'estructura corporativa està organitzada i l'equip fundador està alineat en visió i compromís.
Quan aquests elements estan al seu lloc, la inversió privada es converteix en un accelerador natural del creixement, no un camí cap a la supervivència.
Fases i objectius d'inversió en cadascuna
No totes les rondes són iguals ni serveixen als mateixos propòsits. La necessitat i la mida de la inversió varien en funció de la fase de venciment de l'empresa.
Pre-Seed: Validar l'oportunitat
En aquesta fase, la prioritat és confirmar que el problema existeix i que hi ha prou mercat per solucionar-lo. Les inversions solen ser petites (de 50.000 a 250.000 euros) i provenen dels propis fundadors, Amics, familiars i ximples o àngels de negocis amb un apetit d'alt risc.
Cada vegada hi ha més fons especialitzats en fase inicial (com Draper B1, Kfund Seed o Lanzadera) que participen en aquestes etapes, sobretot si l'equip mostra experiència prèvia o tecnologia diferencial. No obstant això, recaptar massa diners abans de validar el model pot ser perillós: augmenta la dilució i crea expectatives difícils de complir.
Llavor: prova el model i demostra tracció
La Ronda Llavor marca el moment de convertir el producte en un negoci. Aquí la inversió s'utilitza per adquirir clients, millorar el producte i provar economia de la unitat. A Espanya, les rondes de llavors se situen normalment entre 200.000 i 1 milió d'euros, amb valoracions pre-diners d'1 a 4 milions.
Els inversors esperen veure un creixement mes a mes, mètriques primerenques d'ingressos i un pla d'expansió sòlid. L'objectiu no és la rendibilitat immediata, sinó més aviat la validació del model d'escalat.
Sèrie A: Escalar eficientment
Un cop demostrat que el model funciona, arriba la fase d'expansió. Els fons institucionals busquen empreses amb MRR estable, creixement sostingut i un equip capaç d'executar a gran escala. Les rondes de la Sèrie A oscil·len entre els 1 i els 5 milions d'euros, amb dilucions del 20-25%.
En aquesta etapa, captar inversió privada té sentit quan el capital permetrà multiplicar els resultats existents: expandir-se internacionalment, diversificar productes o professionalitzar l'estructura.
En definitiva, el moment òptim per buscar inversió privada és quan la startup pot demostrar una clara relació entre capital i creixement mesurable, idealment amb dades per recolzar la seva eficiència i potencial de retorn.
Com calcular la quantitat de capital per recaptar
Determinar quants diners recaptar no és una decisió intuïtiva, sinó estratègica. S'ha de basar en tres pilars: necessitats operatives, horitzó temporal i planificació de fites.
El primer pas és definir quines fites vol aconseguir l'empresa en els propers 18-24 mesos (per exemple, duplicar ingressos, obrir mercats internacionals, o aconseguir ruptura operativa). A continuació, es quantifiquen els costos associats a aquells objectius, inclosos els equips, la tecnologia, la comercialització, les infraestructures, etc., i s'afegeix un marge de seguretat del 10-20%.
Aquesta xifra final representa la quantitat mínima de la ronda. No obstant això, abans de confirmar-ho, hem d'analitzar com afectarà la dilució. Per exemple, si una startup està valorada en 2 milions d'euros pre-diners i rep 500.000€ en inversió, la participació transferida es calcula com:
Això significa que els fundadors mantindrien el 80% del capital després de la ronda. Si l'empresa recaptés 1 milió amb la mateixa valoració, la dilució seria del 33%. Per aquest motiu, recaptar més diners dels necessaris pot ser contraproduent, sobretot si encara no s'han validat totes les fites de creixement.
La majoria dels inversors recomanen planificar cada ronda per cobrir entre 18 i 24 mesos de pista, temps suficient per arribar a un punt d'inflexió que justifiqui la següent fase de finançament o rendibilitat operativa.
Quant és massa (o massa poc)
Aixecar massa poc pot deixar l'empresa incapaç d'executar i forçar noves rondes precipitades, provocant fatiga entre els inversors i fundadors. Al contrari, aixecar massa crea pressió per créixer més ràpid del que permet l'estructura i pot inflar valoracions insostenibles.
En general, una ronda ha de permetre assolir objectius sense comprometre el control ni augmentar els riscos operatius. Els inversors tendeixen a preferir fundadors prudents i realistes en les seves projeccions, que demostren eficiència del capital i una clara connexió entre despesa i resultats.
Un error comú en les startups en fase inicial és definir la quantitat en funció dels “diners que es podrien gastar” en lloc dels “diners que es necessiten per créixer”. La inversió ha d'estar alineada amb un full de ruta realista, on cada euro tingui una finalitat i un retorn esperat.
Com decidir amb qui recaptar capital
Igual d'important com saber quan i quant aixecar és decidir amb qui fer-ho. El perfil inversor influeix directament en l'evolució de l'empresa. No tots els inversors proporcionen el mateix tipus de valor: alguns ofereixen suport estratègic, altres accés al mercat, altres simplement capital.
Els business angels són especialment valuosos en les primeres etapes perquè proporcionen coneixement operatiu, xarxa de contactes i flexibilitat en les negociacions. Els fons de capital risc proporcionen disciplina financera, estructura i capacitat de seguiment, però sovint requereixen mètriques més sòlides i compromisos d'informes.
Seleccionar la parella adequada implica comprendre la seva Record de trajectòria, la teva tesi d'inversió i el teu nivell d'implicació. Un inversor mal alineat pot ser igual de perjudicial com una mala valoració. L'ideal seria que la relació amb l'inversor es basi en la confiança, la transparència i una visió compartida del creixement.
Eviteu els errors més comuns a l'hora de buscar inversió
Els errors més comuns en els processos de captació de fons tendeixen a repetir-se entre les startups de tots els sectors. El primer és buscar inversió massa aviat, abans de tenir un producte validat o un missatge clar. Sense mètriques d'adopció ni un model de negoci tangible, convèncer els inversors professionals és extremadament difícil.
El segon és establir una valoració desproporcionada. Una xifra inflada pot semblar atractiva, però tendeix a complicar futures rondes i alienar els inversors estratègics. Al contrari, una valoració massa baixa erosiona la confiança i pot provocar conflictes interns per una dilució excessiva.
També és habitual descuidar la narrativa financera. Els inversors no compren només dades, sinó visió, coherència i capacitat d'execució. Mostrar projeccions realistes, fites assolibles i claredat sobre l'ús del capital transmet professionalitat i augmenta la confiança.
Finalment, moltes startups s'obliden de combinar la inversió privada amb el finançament públic complementari, permetent ampliar la pista i reduir la dilució. Programes com ENISA, CDTI o línies regionals poden representar fins a un 30-40% del pla de finançament sense renunciar a l'equitat.
Quan no augmentar la inversió privada
No totes les startups necessiten captar capital extern en les mateixes etapes o per les mateixes raons. La necessitat, o no, d'inversió depèn profundament del model de negoci, del cicle de desenvolupament del producte i de l'estructura de costos.
En models com B2B SaaS, marketplaces o negocis digitals amb cicles curts de validació, pot ser contraproduent recaptar la inversió massa aviat. Si el producte encara no està validat, si no hi ha signes clars de tracció o si el creixement es pot finançar amb clients, subvencions o recursos propis, incorporar inversió privada pot generar pressions i expectatives que el projecte encara no pot sostenir.
No obstant això, això no s'aplica per igual a tots els sectors. En àrees com la salut, la biotecnologia, el maquinari, la tecnologia profunda o la medtech, sovint és essencial la inversió primerenca. Aquests models requereixen llargs cicles d'R+D, equips altament especialitzats i, en molts casos, processos reguladors abans de generar ingressos. Per a aquest tipus d'empreses, recaptar capital, i no poc, abans d'arribar al mercat no és una opció, sinó més aviat un requisit estructural.
Per tant, més que parlar de “aixecar o no aixecar”, la pregunta clau és: Què necessita realment el seu model per avançar d'una manera sana i sostenible?
Forçar una ronda per raons d'imatge, una comparació amb els competidors o una tendència del mercat és un error comú. Cada startup té el seu ritme, i avançar amb una ronda sense fonaments sòlids pot comprometre tant l'estratègia com la credibilitat del projecte.
Conclusió: inversió privada amb finalitat i estratègia
La inversió privada és una palanca potent, però no un punt de partida. Té sentit quan hi ha una base sòlida, un producte validat, mètriques consistents, un equip compromès, i quan el capital es tradueix en creixement mesurable.
Determinar quant aixecar i amb qui fer-ho són decisions estratègiques que defineixen la trajectòria de l'empresa durant anys. Per tant, més enllà de la xifra, el focus ha d'estar en maximitzar l'impacte del capital, minimitzar la dilució i mantenir l'alineació entre fundadors i inversors.
En última instància, aixecar inversió significativa significa fer-ho en el moment adequat, amb socis que aporten valor més enllà dels diners, i amb una visió clara de com cada ronda construeix el futur de l'empresa.
